No volem caritat senyor Mas, volem ocupació

Ahir vam veure com unes 20.000 persones, entre les quals hi havia 1.200 lleidatans/es,  es manifestaven a Barcelona per plantar cara al govern d’Artur Mas. Sentim vergonya senyor Mas, sentim cada dia més i més indignació perquè ara ja sí que sí, ens han tocat la part més tendra del moll de l’ós amb la que ja fa dies que potineja, ens han tocat les persones més indefenses i vulnerables de la nostra societat, els discapacitats/es i les persones que pateixen trastorns mentals.  Això sí que no!

La retallada, que és del 56% del pressupost destinat a persones amb discapacitat, s’ha reduït gairebé a la meitat posant en risc els llocs de treball d’aquestes persones a través dels CET (Centres Especialitzats de Treball), que concretament a la província de Lleida donen feina a 613 persones i a 180 professionals que s’ocupen d’educar i reinserir aquest col·lectiu. Els discapacitats/es i les seves famílies, no volen rebre ajuda assistencial sinó guanyar-se les garrofes per sentir-se una peça més de la nostra societat, volen ser homes i dones normalitzades que a pesar de les seves limitacions, treballin amb responsabilitat i garantint la màxima qualitat en el seu servei.

En donar la notícia sobre la massiva manifestació d’ahir, seguidament TV3 la va precedir d’una notícia sobre un bon senyor que havia decidit donar el seu temps i els seus diners a l’entitat Càritas, i en veure això ja no em vaig poder acabar el tros de pit de pollastre que em quedava al plat, se’m va remenar tot per dins, i és que la perversitat que suposa aquesta manera de donar les notícies i que segurament deuria passar-li per alt a molta gent en el seu distés dinar familiar de diumenge, és tan gran!

Per davant vagi que no tinc res contra Càritas, ans al contrari, la seva labor en aquests moments és fonamental i tan de bo poguessin comptar amb més recursos per poder pal·liar les retallades neoliberals més agressives mai vistes. No tinc res ni en contra de Càritas ni en contra del bon senyor que no em va deixar acabar-me el dinar sinó de TV3 perquè subliminalment ens va donar un missatge molt clar: “davant les retallades als discapacitats/es, la solució és que vostès ciutadans/es de Catalunya, es rasquin la butxaca i s’apiadin dels i  les més pobres donant almoina i donant el temps que els sobra amb il·lusió!”.

Olé tu! TV3, el canal públic per antonomàsia dels catalans/es, la que guardava encara certa qualitat en els seus continguts, la que comparada a les privades tenia més rigor alhora de donar les notícies (no sempre), la "nostra", des que ha canviat d’amos, s’ha posicionat al costat dels mercats i dels governs d’una manera descarada tot donant consentiment al desmantellament del nostre Estat del Benestar.

Ni els discapacitats/es, ni els professionals que treballen en els CET; ni els familiars d’aquest col·lectiu; ni molts partits polítics; ni les entitats del Tercer Sector i m’atreviria dir que una bona majoria de la societat, no compartim l’opinió d’aquest govern, tampoc compartim la dels mitjans de comunicació, no volem caritat ni beneficència sinó que el que volem i necessitem per ser persones autònomes i lliures, és un treball estable i de qualitat.

Aquesta exigència per tant, no va en detriment de les entitats del Tercer Sector, que fan una gran tasca i és important que continuïn existint i ara més que mai davant el panorama que tenim. Malgrat tot ni els discapacitats/es ni les que no ho som, no volem ajuda assistencial, no necessitem la compassió de TV3, ni la compassió dels rics, ni la del nostre govern, el que volem és sentir-nos realitzats amb la nostra feina, donant un servei a la societat a diari, produint i fent créixer el nostre entorn d’una manera sana i sostenible, sense opulències i amb igualtat de condicions per a tots/es.