divendres, 25 de febrer del 2011

La borsa o l'amor

Algú molt estimat em va dir l’altre dia que hauria d'escriure més sobre l’amor i no tant sobre  política i vaig pensar que s’havia begut l’enteniment. Jo no sóc pas Erich Fromm, tampoc Tirant lo Blanch, ni Teresa de Calcuta i molt menys la Xixolina, com puc escriure i donar opinió sobre quelcom del que no en sé ni n’he aprés mai res? A sobre amb l’edat m’he tornat més racional que no pas emotiva i per això cada cop n’entenc menys el seu origen, tampoc la seva mecànica, realment es pot escriure sobre l’amor?
A primer cop d’ull hom diria que és fàcil parlar sobre aquest (tema?). Brollen les cançons d’amor per la ràdio, projectem pel·lícules d’amor al cinema, festegem l’amor el 23 d’abril, altres el 14 de febrer,  hi ha parelles que es casen per amor, perfums que porten el seu nom imprès, persones que se’n diuen, les religions parlen de l’amor al pròxim, la darrera moda espiritual és l’Amor Universal... i sí, també llegim novel·les d’amor. Diríem que és fàcil escriure sobre l’amor i consegüentment en la nostra societat hi deu haver amor per un “tubo”.
Així doncs no hauria de tenir cap problema en escriure sobre l’amor, provaré de fer-ne una definició: l’amor és... és un sentiment, i és bo? Depèn perquè sentir amor per algú que  no t’estima et pot fer ben desgraciat i doncs, és dolent? Tampoc perquè et pot convertir en l’ésser més ric i feliç del món, però què coi és l’amor? L’amor és, l'amor és... amor a seques.
Sovint perdem el temps intentant racionalitzar tantes coses que ens oblidem del més important, sentir-les, viure-les, gaudir-les, sofrir-les i deixar-nos endur per la seva veritable essència sense reflexionar-hi. 
En un món mogut pels diners i on impera l'economia per sobre de la política (en el seu sentit més etimològic) i per sobre de les necessitats del nostre planeta i de les persones que hi malviuen, en tindríem prou en aplicar-nos en allò que festegem tan sovint però que implementem tan poc. Certament de l’amor no en mengem, ni vivim en cases fetes d'amor, tampoc ens cura les nostres malalties.  Però si el nostre sistema econòmic s’hagués pensat des de l’amor mai hagués estat un sistema capitalista, tampoc una dictadura comunista sinó un sistema que promogués la igualtat d’oportunitats, la llibertat i la dignitat de totes les persones sense excepció. Senyors/es de la borsa, si han de continuar invertint en alguna cosa i seguir donant-nos pel sac a tots/es, inverteixin en amor,  aquest és l’únic íbex del qual en podem treure tots un veritable profit.



5 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan estàs enamorat, sembla talment que s'obrís un forat al cel per tal que el paradís pogués plorar sobre tu.
Quan sents amor, és com si et robessin l'ànima.
Quan l'amor truca a la teva porta, tens la sensació que el món t'espera a tu.
L'amor omple el cel buit...
Deixa que hi hagi amor, Vilà.

Un que era molt racional... i que vist lo vist, deixarà de ser-ho... ha dit...

"L'amor és una autogestió radical sense controls externs mitjançant els quals treure els seus problemes del caos de la batalla i sotmetre'ls a un judici neutral. El discurs del lliure domini estableix una democràcia de l'amor que s'obre camí sense subjectar-se a declaracions de govern, projectes de llei, debats o votacions al parlament." (Beck, U.; Beck-Gernsheim, E. (2001): El normal caos del amor). Després de llegir això i per l'experiència personal recent, m'ha quedat clar que en l'amor cadascú fa lo que li dona la gana.

ramon ha dit...

Molt bo l'article. No afegeixo comentari que m'hi perdia. Un altre cop parla també de l'amor que es compra i es ven...

Quique ha dit...

Hola Sara, soc en Sera, del CEESC (encara que aquí posi Quique). Gràcies per venir ahir a la sessió i felicitats per aquest bloc que està molt bé.
Bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

Doncs penso que l'amor pot manifestar-se en moltíssimes situacions... Pensant-ho bé, l'amor és fonamental en tot ésser humà. L'amor pot fer que siguis molt feliç, per amor hi ha qui pot matar, l'amor als diners pot moure muntanyes,... la majoria de coses que fem, les fem per amor. Ara bé, possiblement cal saber, com en molts altres sentiments humans, gestionar l'amor de la millor manera i en la mesura possible, en benefici propi i dels que t'envolten.