dilluns, 29 de març del 2010

Contra la desafecció, participació


Les ONG, sindicats i moviments socials ho tenen cada cop més clar: per tal de construir un projecte d'intervenció i assegurar-nos l'èxit, encara i que sigui en un poble perdut de la mà de Déu del Senegal, la primera instrucció d'ús és reunir-se no només amb les autoritats de la vila, sinó amb els ciutadans/es, que com a tals tenen necessitats diferents però també veus comunes. Cal doncs posar en pràctica el valor més essencial de la democràcia i retornar el poder polític al poble i per aquest motiu es fa imprescindible escoltar la nostra gent, trobar el consens entre les seves vicissituds, i a partir d'aquí començar a construir el projecte, marcar els objectius, la metodologia i descriure uns resultats esperats per tal de poder avaluar-ne l'impacte posteriorment. Pot ser aquests objectius passin per assolir una democràcia menys representativa i més inclusiva? Parem-nos a escoltar a veure què en surt.
En definitiva cal assegurar-se que aquest projecte tothom s'hi sent mínimament implicat, quelcom summament difícil però no impossible del tot. Des d'ICV-EUIA enguany ens hem proposat aquest tipus de procés participatiu amb tota la força i esperança, sabent del cert que companys/es molts properes a la nostra ideologia no s'hi apropen per por a la falsedat, a la corrupció política o a ser el ninot d'escarnis mediàtics com els que han patit els líders d'aquesta formació darrerament. Ningú vol participar d'aquest circ que els mitjans de comunicació i els partits han protagonitzat durant els darrers anys. No m'estranya, però alhora, no participar i no fer-hi res, és una solució ben covarda, no us sembla?

Els implicats sabem que amb la participació en les tasques del nostre municipi, a nivell nacional i supranacional (cadascú que trïi el que vulgui segons les seves competències), i només quan veiem que les nostres iniciatives tenen un impacte i una espurna de canvi, per petit que sigui, el resultat és espectacular, som capaços d'obrir-nos com a flors d'ametller i acabem fent del projecte comú un repte individual.



Dit d'una altra manera, ens hem de poder reflectir en les nostres institucions i govern, al igual que Dorian Gray, tots els éssers humans tenim certa tendència narcisista, i només ens interessem per allò que guarda certa identificació amb la nostra manera de fer i actuar. Si a això li sumem els valors d'una societat del consum avocada a pensar en ella mateixa i com a màxim en el seu cercle familiar, els resultats són els que avui en dia patim, una atomització de ideologies i partits esbatussant-se i marcant paquet en allò que creuen que són els preceptes de la seva ideologia, idearis que la ciutadania (poc formada en política i aministració pública) no entén i a més contempla amb incertesa i decepció tot fomentant la resignació del "és el que tenim, és el que hi ha".

No podem parlar de retornar el poder al poble quan aquest mai l'ha tingut de veres. Participar amb un vot d'unes eleccions cada 4 anys resulta del tot insuficient i alienador. Cal que l'administració i la vida política, que en definitiva, és l’interés comú i la nostra pròpia organització social, sigui el més accessible i quotidiana possible, que ocupi un lloc i un espai petit en cada un de nosaltres, doncs a banda de narcissistes, també som animals socials. Tot això passa per crear la consciència en els individus de que la seva pròpia comunitat els necessita. Qui sap si ab la impolicació de tanta gent tindríem així una bona excusa per abaixar sous abusius de càrrecs innecessaris?. Els materials participatius són els següents, animeu-vos i acostumeu-vos a utilitzar-nos si us plau:

a) balanç govern icv i del diputat Francesc Pané (per poder criticar i posteriorment construir cal que partiu d'una base tot sabent el que hem fet i del que no)

b) 200 propostes d'icv http://www.joanherrera.cat/ i esborrany de programa electoral per a Lleida www.iniciativa.cat/lleida (el preprograma i les propostes us seran útils també per no haver de contruir idees de 0)

c) webs de participació (les ja esmenades en el punt B + http://www.participaicvlleida.wordpress.com/ ), aquí podreu esplaiar-vos tan com vulgueu en els temes que us preocupin, des del respecte i de forma constructiva

d) reunions amb entitats del territori (en Francesc, en Joan Miquel, altres companys i una servidora, anem a parlar amb les entitats de les capitals de comarca, no només per escoltar propostes sinó també per aportar solucions immediates a les seves problemàtiques, sempre i quan estiguin a l'abast del diputat o nostres)

e) visites a mercats (la ciutadania que no és a la xarxa 2.0 sovint coincideix amb la que fa la compra a mercat, allà podem parlar-hi i tenen a l'abast el Diputat per fer-li tota mena de preguntes )

f) material suport paper: una publicació amb els desitjos dels ciutadans/es, no necessàriament d'icv, per a la propera legislatura

divendres, 5 de març del 2010

Manifest a favor dels homes

Hi ha certes relacions dogmàtiques entre la intel•lectualitat mediàtica i els mitjans que no m’agraden gens, una d’elles és que els i les articulistes hagin d’escriure segons època de l’any i esdeveniment de la setmana, és a dir, si ara va de braus, tots a parlar de braus i si va de la dona treballadora, tots enlairem les plomes en defensa del feminisme més revolucionari. No puc fer-hi més, no m’hi sento còmoda en aquests adreçadors mediàtics. Així que tenint en compte que som als volts del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, m’he decidit a donar el tomb a l’assumpte. Avui va d’homes.
No tremoleu ni espereu trobar en aquest manifest una crítica irònica o sarcàstica cap a les actituds, els comportaments i les tradicions dominants del gènere masculí. En tot cas si busqueu bastonades no en trobareu cap, doncs avui m’he entestat en donar les gràcies, és clar que no sé si en els meus agraïments tots els homes hi podran trobar el seu lloc. Si no és així, és possible que sigui per que encara no formin part d’aquest conjunt meravellós d’homes que sí existeixen i no són de cap altre planeta. Són homes que han vist clar que la transformació de la societat quant a sexismes només serà possible amb la seva pròpia implicació. Així que noies, s’ha acabat això de fer actes i més escrits de les dones per a les dones, els homes en són i han de ser partícips, doncs ells també pateixen les conseqüències d’aquests rols desfasats. Enlairo la meva ploma per vosaltres, homes, i apunto contra el teclat:
Agraeixo la tasca i la valentia de tots aquells homes que heu sabut entendre la necessitat de crear una nova masculinitat, i deixar de banda el model de mascle violent i arrogant carregat d’un excés de testosterona absurda.
Agreixo que hi hagi homes sensibles i ploraners que hagin volgut fer aflorar els sentiments, els quals se'ls ha obligat a amagar però que tot i el que els dictaminava el si de la societat, han plorat sense embuts i han expressat els seus sentiments davant altres homes i en públic
Agraeixo als homes que teniu cura dels vostres fills i famílies, els que procureu que no els falti de res, els que no heu dubtat a col•locar-vos el davantal, agenollar-vos per netejar i així assegurar no només els drets més bàsics de sustent sinó també els drets afectius, tot ensenyant valors d'igualtat
Agraeixo als homes que en el transcorregut de la nostra incorporació al mercat laboral, lenta i plena de resistències de sectors masculinitzants, heu sigut pacients i ens heu sabut trametre amb delicadesa els vostres coneixements i experiències
Agraeixo que hi hagi homes que saben com estimar les seves parelles amb tendresa, amb dedicació, amb honestedat i lleialtat, per sobre del que els rols masculins animats per la publicitat consumista subscriuen
Agraeixo als homes que ens encoratgen i són conscients de que aquesta lluita per la plena igualtat de tracte encara no està acabada i que dediquen el seu temps i esforços a l’empoderament de les dones i a la transformació de la masculinitat caduca
A tots us vull continuar animant en aquesta difícil i brava tasca de destrucció dels rols sexistes que durant milers i milers d’anys han imperat en la nostra cultura. És evident que el canvi ha estat molt gran des de principis del segle passat si més no el camí encara és llarg i auster, hi haurà resistències per part de molts homes i dones, hi haurà resistències religioses, polítiques i corporativistes, però amb la vostra implicació i la suma de futures implicacions, tot serà més fàcil. A tots, moltes gràcies.